Table of Contents Table of Contents
Previous Page  12 / 164 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 12 / 164 Next Page
Page Background

El color negre apareix en el meu treball de manera recurrent, des de la sèrie Els abismes de l’ànima.

Les seues qualitats plàstiques excepcionals proporcionen una intensitat tonal que només pot ser

aplicable a aquest color.

La rotunditat de la taca no diluïda es converteix en vellutada amb la tècnica del gravat al carborúndum,

així com etèria en les zones menys denses, semblant a les qualitats de la tinta xinesa aplicada amb

destresa.

Però no tots els tons de negre em proporcionen aquestes característiques tan concretes, sens dubte

el més adequat en el meu treball calcogràfic és el to 55985

2

.

Uns altres artistes han fet del color negre l’eix del seu treball: Pierre Soulages, Richard Serra, Ad

Reinhardt… fins i tot Rothko va concloure la seua carrera amb la Capella de Houston. Possiblement,

com diu Thereza Pedrosa, per:

“When an artist abandons color… all that remains is the essence, the strength of the stroke

and the purity of the sign…”

(Quan un artista abandona el color… tot el que queda és l’essència, la força del traç i la puresa

del símbol…)

O, potser, el color negre en la meua obra gràfica siga un paral·lelisme amb “negra”. “ El silenci és llavors

com un sospir, el nom amb què la tradició francesa del s. XVIII designava el silenci del valor d’una negra

en música. El silenci de negra és un sospir, el de corxera mig sospir, el de semicorxera un quart de

sospir…”

3

“I en aquest sospirar tal vegada siga possible modificar la forma en què s’escolta, transformar

l’oïda, i l’observador se submergeix en el paisatge sonor com a forma de compromís amb la realitat.”

4

O tal volta no, i siga un paral·lelisme amb el que diu Henri Michaux, però en el meu cas sobre la meua

estampa.

Dans ma musique, il y a beaucoup de silence.

Il y a surtout du silence.

2

La tinta negra 55985 és una tinta negra molt profunda amb matisos blavosos. La seua característica principal ésque permet reforçar els altres negres.

Casa Charbonnel.

3

Rousseau J., Dictionairte de Musique, Oeuvres Complètes, vol. V. París, Bibliothèque de la Pléiade, 1995, entrada “silence”.

4

Pardo, Carmen. Las formas del silencio.