SILENCIO - Antonio Navarro

15 / 164

Il y a du silence avant tout qui doit prendre place.
Le silence est ma voix, mon ombre, ma clef… signe sans m´epuiser, qui
puise en moi.
Ils s´étend, il s´étale, il me boit, il me consomme.
Ma grande sangsue se couche en moi.5
(En la meua música, hi ha molt de silenci.
Hi ha principalment silenci.
Hi ha silenci abans de tot el que ha de tindre lloc.
El silenci és la meua veu, la meua ombra, el meu senyal clau … sense esgotar-me, que dibuixa
en mi.
Es propaguen, s’estén, em beu, em consumeix.
com una gran sangonera.)
Henri Michaux
La paraula silenci prové del llatí silere, callar, estar callat. El que es calla és la intencionalitat, però no
per a entrar en l’escolta d’un silenci que ha de ser escrit amb majúscules, com si es tractara d’un silenci
ontològic, sinó simplement per a sentir amb l’esperit.
En definitiva o per litúrgia, per “negra/negre”, pel concepte “silenci” de la paraula (i hi ha alguna cosa
més abstracta que la paraula, amb tants significats en si mateix?), va sorgir la sèrie Silenci.s
L’espai expositiu.
Silenci.s traspassa el paper per a convertir-se en gràfica expandida, on el contenidor fa la funció de
suport (físic, en ser penjat del sostre de bigues) i visual en acollir l’obra transitable. L’espectador podrà
observar una imatge a manera de traç de tinta surant en l’aire de la sala, la qual, alhora, projectarà
ombres en l’entorn segons siga la llum incipient que l’il•lumine, potenciant d’aquesta manera el
concepte de tridimensionalitat.
5 s/