16 / 164
Crec que és interessant, segons siguen les característiques de la sala, poder integrar-hi algun dels
gravats originals de la sèrie per a mostrar l’evolució del projecte fins a la gràfica expandida.
“El silenci –afirma Jankélévich- és el que porta sobtadament a la vora del misteri, al llindar de l’inefable,
quan es fan evidents la vanitat i la impotència de la paraula…”[6]
6
En definitiva:
“El silenci és per a l’home com una poda que el posa de nou en forma i neteja de mala herba el terreny
en què es debat… ”
Elogi del Caminar.
David Le Breton
Antonio Navarro Fernández
6
Fubini, Enrico. Jankélévitch: la musique et l´ineffable. París. 1961. Colin. Edit.